jueves, 30 de diciembre de 2010

2010 de la A a la Z - 2

Narcotitzada. Així és com està la societat. Els militars controlen l'aire, la classe obrera pateix les conseqüències de l'enriquiment de l'alta burguesia, la llum puja una burrada, els polítics ens prenen el pel i ens roben, però noaltres ens empanem veient el furgol i el Sálvame. Mentrestant, a França es parteixen la cara pels seus drets, a Anglaterra ataquen els prínceps -ací només estem pendents de si utilitzen el mateix vestit dues vegades-, a Itàlia surten al carrer conra Berlusconi... Llàstima.

Octania: gran país dels talk shows que suten a l'APM?. un homenatge a les hores i hores de fer el capullo imitant l'homo APM? o els cracks que surten. I ja sabeu, Que no no engañen, que no digan verdá.



Pilar: les festes bestials, super ben montades i mig surrealistes.

Quintos: grans vesprades hem passat als quintos. A més, hem descobert els que pareixen un puticlú, que després de Lady Gaga posen Extremoduro.

Resums estúpids de l'any com aquesta entrada, fruit de l'avorriment i les ganes de no fer res.


Sheldon Cooper vs Amy Farrah Flower: al principi Amy em queia malament, però una versió femenina de Sheldon és just el que li faltava a Big Bang per a ser encara millor. She is a girl, she is my friend, she is not my girlfriend. Bazinga?

Traje: el dia del traje fou i un èxit i, amés, aprovàrem sense estudiar. Awesome. Si Big Bang és genial, Como Conocí encara és millor.

Ultima i definitiva treva d'ETA, encara que els pese a alguns "demòcrates"? S'acabarà l'estat d'excepció a la regió del cantàbric oriental?

Vergonya és el que dona posar la tele. TeleCirco compra Cuatro, Gran Hermano en lloc del millor canal de notícies d'Espanya... Mires el panorama i t'entren ganes de canviar de carrera. i a més, la TDT és el refugi del neofranquisme. Millor tirar la tele per la finestra.

Wikileaks: simplement, perfecte. llàstima que no se li faça tot el cas que haurien de fer-li.

Xavi Herández: el model Barça en persona, perfecte, el millor del món. Que li donen a ell la pilota d'or.

Ye. I que la W siga Wea!, que Gutis només hi han dos en esta vida, el de veritat i el bo. I ja posats, que la Z siga nano. Per a que canviar les coses quan funcionen?

Zapatero. D'ell ja ho va dir tot Lucía, així que res, Bon Any i perdó per fer-vos tragar el resum de l'any.

lunes, 27 de diciembre de 2010

2010 de la A a la Z - 1

Comença el resum-xorra tan típic d'aquestes dates!

ADN: diari gratuït de més qualitat que alguns de pagament on he començat a fer de periodista. En dues setmanes he aprés més que en 2 anys de carrera. Les cròniques del Llevant no tenen desperdici.

Barça: per fi hem tornat a guanyar la Eurolliga! Una temporada espectacular. I en futbol, lliga, récord de punts, manetes a Madrid, Sevilla i Espanyol... i sense pinta de parar. llàstima de Mourinho.

Cabanyal: un barri increïble que he conegut, primer, preparant l'examen de conduir, i després amb el portes obertes. Una experiència irrepetible. Rita, no el tires! Cabanyal, resisteix!


Donostia: un viatge que va ser l'òstia, turisme gastònòmic del bo. S'hauria de repetir.

Estat d'alarma/excepció: gràcies als controladors, vivim una situació inèdita en democràcia. L'estat d'excepció continua a Euskadi, però eixe no importa. I el d'alarmaés manté pel nostre bé. I Franco porta anys morts.

Franquisme: perseguir un jutge per investigar els crims del passat -la seua feïna- i que a més altres jutges t'ajuden... L'extrema-dreta creix i controla la majoria de televisions, es redueïxen les llibertats... Retrocedim en el temps.

Gandia: quatre nuls com quatre cases gràcies a jutges que no tenen ni idea, però ahí estan. Un dia per a seguir la tradició de fer una competició amb tot de nulsp er temporada.

Haruki Murakami: un geni que he descobert enguany.

Irlanda '07: què bo tornar a veure'ns!

José Mourinho: un humorista de la talla de Tomás Roncero. Un xulopiscines de cap a peus, prepotant com ell sol però que serveix per a riure't d'ell.


Kill Bill: no l'havia vist fins que vaig tenir la mononucleosi. Espectacular, sobretot la 2ª. Hubo muerte, hubo destrucción y obtuve una tremenda satisfacción: La Mamba negra ho diu tot.

Lesions: acabe el 2010 com vaig començar-lo: lesionat. Lumbàlgia a principis d'anys, mononucleosi a meitat i tendinitis i inflamacions al final. Que el 2011 siga millor i el genoll es cure aviat.

Mononucleosis: pues una gran putada, la veritat, però al menys ja no la tornaré a passar. Mesos, dinars i sopars, festes i Donostia d'abstinència etílica, però ja està superat. Per cert, el millor examen d'anglés de tot el curs vaig fer-lo amb mononucleosis i a 40 de febre.

sábado, 25 de diciembre de 2010

Entrada especial - 111!

Ale, ara sí que celebrem un número rodó! Ni les 50 entrades, ni les 100, ni l'aniversari del blog, que se'm va passar... Avui fem 111 entrades! Y per a celebrar-ho, aprofitant que en aquests dies tothom fa recopilacions de l'any, nosaltres resumirem la nostra vida.

Tot va començar quan Guillermo López, professor d'eixa assignatura tant important com menyspreada que és Periodisme Digital, ens va "obligar" a fer un blog per a classe. En un principi erem quatre -Carles, Eugenio, i els dos Pau, encara que Carles i un Pau ho vain deixar aviat. La nota que ens va posar era normaleta, no sé quina, però el tema és que el blog continua.

Tot va començar un 20 d'octubre amb la trista mort d'Andrés Montes, i des de llavors us hem presentat personatges com el Tito MC o Kosmo Kramer, ens hem rigut del Madrid, us hem portat series com Big Bang o Como Conocí... també ens hem posat seriosos i quan ha estat necessari hem parlat sobre el periodisme, de política, ens hem cagat en Apple... Han aparegut i desaparegut seccions, hem creat els Premis El Espectáculo Está Servido (aviat sortiran els del desembre), ens han comentat companys, amics i desconeguts...

I fins ací hem arribat. Cuirosament, del que més hem parlat fins ara són esports (29 entrades), cultura (25) i humor (22). Supose que serà pel la filosofia del pasa de todo y tomatélo a cachondeo, que deia Albert Pla.

Gràcies a tots per estar ahí, ens veiem en l'entrada 222!

miércoles, 22 de diciembre de 2010

La televisión es cultura - laSexta

Vuelve la televisión es cultura con laSexta y su superprogramación
de los domingos, ese día en que saca a la luz sus peores programs y, curiosamente, también el mejor.

El día empieza con la Teletienda, típica programación para rellenar huecos, laSexta en concierto, Lo mejor de laSexta y, a partir de las 8:50 empiezan los documentales como megaconstrucciones. De momento, no está mal.

Entre construcciones espectaculares, coches, animalitos y demás se hacen las 14:15 y empiezan las noticias. nada que objetar hasta las 15:55, cuando empieza laSexta Deportes, ese gran panfleto de propaganda madridista que, como todas las televisiones, entiende por deportes fútbol y, si acaso, Fórmula Uno o dopaje en deportes que, evidentemente, nunca serán el fúrgol.

A las 15:25, una peli para superar el trauma antes de que la programación decaiga con ¿Quién vive ahí?, donde salen un montón de freaks ens´ñando sus casa y restregándole a la gente el pastizal que tienen. Luego, Minuto y Resultado, un formato perfecto para la radio pero que en tele viene a ser una mierda, con un montón de pseudoperiodistas -ahí empezó Sara Carbonero- supuestamnete desperdigados en los campos de fútbol leyendo estadísticas y repitiendo todo el rto lo mismo. Para eso, me pongo el Carroussel, que es mejor. Y en el estudio, Patxi Alonso, imparcial donde los haya, gritando "Chicharro, chicharro", que parece que sea lo único que sabe decir. También te hacen resúmenes de los partidos, narrados como si fuesen en directo a ver si cuela, con lo que no pueden analizar nada, comparar jugadas... vamos, lo que hacen el resto de televisiones. Un espectáculo lamentable.


A las 20:20 llegan las noticias, donde los deportes siguen siendo fútbol y propaganda del Real Madrid; hasta que a las 21:25 llega el Follonero con Salvados y salva la programación. Pero la cosa no mejora, y empieza Mujeres Ricas, otra demostración de respeto para la clase obrera, supuesta audiencia del canal. No voy a decir nada de ese programa, solo os dejo los vídeos.







Lamentable.

Para recuperarnos de este trauma, vuelve ¿Quién vive ahí?. La cosa mejora a eso de la... 1:15 de la madrugada, con Caso abierto y The office, para seguir con el AstroTV a las 2:35, otro relleno más. Creo que la carta de ajuste sería más rentable.

En defensa de la Sexta diré que he puesto un domingo porque es cuando salen los programas más malos, a los que hay que "Supercasas", estrenado hace poco y que es un cruce entre ¿Quién vive ahí? y Mujeres Ricas y la Fórmula Uno y las imparciales retransmisiones de Lobato. Entre semana, la programación es bastante mejor, con Crímenes imperfectos, SLQH, El Intermedio, Buenafuente, series como El Mentalista... pero el fin de semana es cuando más tele se ve.

lunes, 20 de diciembre de 2010

Superación humana

Para bien o para mal, el ser humano no deja de sorprendernos, y este fin de semana han aparecido tres casos, por lo menos curiosos.

El primero es el de Felix Baumgartner. Este paracaidista quería superar la velocidad del sonido en caída libre saltando desde la estratosfera. Un barrera que no podrá romper, de momento, porque alguna de las mentes iluminadas que habitan en este planeta, llamada David Hogan, puso una demanda porque dijo tener los derechos del proyecto. Increíble pero cierto, ha patentado la idea de tirarse en paracaídas desde la estratosfera, subir en globo hasta allí... en este mundo hay gente con muuucho tiempo libre.

Aquí lo vemos saltar de la Torre 101 de Taiwan.


Otra con mucho tiempo libre es Paris Hilton. Entre fiestas, pelis malas, cancones peores, perder sus videos follando y pasos por la cárcel ha encontrado tiempo libre para montarse un equipo de motos. El sábado lo presentó, contará con Gadea y Viñales como pilotos y dicen que aspira a ganar el mundial de 125cc. Se llamará SuperMartXé by Paris Hilton, como habran deducido algunos por la foto de pornopijahaciendodechoni que hay aquí al lado.

El equipo no tiene mala pinta, y seguro que no le falta pasta ni glamour. Y la moto tampoco es tan fea, es más bien horrible, aunque por lo menos no es rosa chicle del todo. Ella dice que irá a todas las carreras del mundial si se lo permite su agenda, ya veremos si visita o no, por ejemplo, Qatar.


Y para acabar, un ejemplo de superación que ha aparecido en los Mundiales de Natación de Dubai y de los que demuestran que para hacer deporte no hace falta ser un crack. Se llama Jackson Niyomugabo y es de Ruanda. Igual que Mousambani en Sidney 2000, se tiró a la piscina, pero lo hizo para nadar en el 1.500, ni más ni menos. Tardó 23' 27, pero salió del agua entre aplausos. Además, se discutió con los jueces porque pensaba que ya había acabado cuando le quedaban aún dos piscinas. Un crack.

martes, 14 de diciembre de 2010

Porque yo lo valgo - Silvio Berlusconi

Empieza una nueva sección del blog, que como ya habreis deducido se llama Porque yo lo valgo. La razón es simple, personajes que están ahí porque si, porque son más chulos que un ocho y nada ni nadie los apartará.

Y nadie mejor que Berlusconi para estrenar esta sección. Conocido como "Il Cavaliere", es aficionado a las fiestas, a las azafatas de televisión, al bótox, a la silicona, propietario del Milan (por eso están ahí Ronaldinho y Robinho), es emperador de las comunicaciones (controla las televisiones privadas más importantes de
Italia; TeleCirco, Cuatro, FDF, La Siete, CNN+...) y, además, es Presidente de Italia y mafioso profesional, tres o cuatro escalones por encima de Tony Soprano.


Esta pluriempleado que aún no ha podido jubilarse ha superado hoy una moción de censura por tres votos. Curiosamente, dos diputados de la oposición dijeron que no podían rechazar su "oferta" (compra). Si a esos tres le quitas los dos que se compró, se queda con un voto a favor, pero si sumamos los comprados... Berlusconi fuera!

Curioso, no?

La justicia lo investiga por comprar votos, pero como si de Carlos Fabra (futuro inquilino de esta sección) se tratara, tiene una colección de juicios pendientes digna de admirar; y no creo que en esta ocasió se haga una excepción y lo juzguen... aunque sería lo suyo.


Así, como hiciera Hitler, llegó democráticamente (en teoría) al poder, se apalancó, lo perdió pero lo recuperó porque la izquierda italiana está más dividida que el PSPV, se apalancó, se acercó a la unltraderecha y tiene a jueces, fiscales, policia y politicos corruptos de su partido -y de otros- a su servicio para mandar en Italia como si fuera su casa.


Y entre velinas, divorcios, bacanales, desparrames, fiestas y operaciones, Berlusconi sigue partiéndose la cara (ver foto) por sus intereses económicos y judiciales, no sea que lo pillen los intereses de Italia y del pueblo italiano.

Como decía Wikileaks, con tanta fiesta y tanta droga, Berlusconi está tan demacrado que no sirve para la política de un país como ese. Pero ahí sigue, jugando a Los Sims con los italianos, en un mundo a parte y, por lo que se ve, seguirá muchos y muchos años.

viernes, 10 de diciembre de 2010

Premios Nobel. Cultura en GH

En estos momentos, se está celebrando la ceremonia de entrega de los Premios Nobel. Este año hay dos nombres propios, el del Nobel de la Paz Liu Xiaobo y el del escritor peuano Vargas Llosa, que se lo ha llevado en literatura

El primero no ha podido ir porque está en la cárcel, y China, en un ejercicio de democracia y acercamiento a occidente no le ha permitido ir, a boicoteado los premios y, por si acaso, se ha montado unos premios alternativos para entregárselos a quién le de la gana. Se lo han dado a un ex primer ministro de Taiwan que, para acabar de cuadrar el círculo, no ha ido a recogerlo, pero había una niña que lo a recogido en su nombre. Liu Xiaobo, ni eso.

Mario Vargas Llosa si que ha ido, faltaría menos. Todos los medios de comunicación españoles se han dedicado a besarle los pies desde que se lo concedieron, especialmente los de la derecha más casposa. Lo que no ha aparecido en casi ningún sitio han sido críticas hacia él. Y hay motivos.

Para empezar, es bastante lamentable que le den un premio como este a un escritor, supuestamente amante de la cultura y respectuoso con los idiomas que hay mundo, que apoya manifiestos contra otros idiomas propuestos por la extrema-derecha de países que, curiosamente, no son el suyo.

Para los desencaminados, el país es España, el idioma contra el que va es el catalán, la extrema-derecha son el PP, la escuela católica y medios de comunicación de Mediaset, Vocento, Intereconomía, etc.; y el manifiesto es contra el uso del catalán en Catalunya (que no, por ejemplo, en Extremadura o en Castilla).

Y si le sumamos que su discurso era más digno de un mitin político, por ejemplo, del PP o de UPyD, cuadramos otro círculo.

Aunque bueno, si el año pasado le dieron el Nobel de la Paz a Obama por nada (bueno, si, por ideas, pero al final nada de nada), no es de extrañar que se lo hayan dado a él para no dejarlo en blanco. Además, su estilo podría definirse como superficial y pedante.

Y para acabar, Gran Hermano, supongo que para contrarrestar contenidos intelectualmente. Creo que no me había metido antes con este programa, supongo que
porque nunca lo he visto más allá de los cortes que salen en APM? y algún otro programa de zapping. Y siempre salen paletos. Ahora, en Tonterías las Justas han sacado que un luchador de sumo ha entrado en la casa, supuestamente para enseñarles cultura japonesa.

De esto, extraigo dos o tres concusiones. Una, que o no es muy bueno o los luchadores no cobrantanto como creía. Dos, que un poco de cultura no les irá tan mal. Y tres, no tengo muy claro cuantos concursantes acabaran con los dos ojos tal cual los tenían antes de intentar aprender a comer con palillos.

miércoles, 8 de diciembre de 2010

Wikileaks

Per fi algú va dignar-se a treure a la llum els draps més bruts dels Estats Units i li va dir a la gent alló que molts sospitaven però que, fins ara, ningú havia pogut -ni volgut- demostrar. Les atrocitats dels aliats en les operacions d'alliberament (eufemisme d'invasió o conqueriment per raons petrolíferes) de l'Iraq i l'Afganistan no són res comparat amb aixó.
Si resulta vergonyós que els Estats units espien l'ONU, encara és pitjor que l'únic problema que troben els ianquies siga que algú ha filtrat els papers. És a dir, que si el país més poderós del món, que més mana, amb el major exèrcit, el que decideix qui pot tenir armament nuclear i qui no es dedica a espiar institucions i països amics, suposats amics i enemics no passa res, l'únic problema és saber qui ho ha dit i carregar-se'l. Haurien de fer-li una estàtua, i no perseguir-lo.
A més, que molts d'aquests arxius secrets diuen obvietats. No és cap sorpresa que Sarkozy tinga el mateix ego que Cristiano Ronaldo, tampoc que Berlusconi estiga super demacrat de tanta orgia, coca i botox, ni a ningú se li escapa que Medvedev és un dofí de Putin.
Els seus amics tampoc estan malament. El Paquistan diuen que financia els talibans (em sona un país que va armar-los els anys 80 i que ara està combatent-los), i el Iemen els deixa jugar a bombardejar islamistes si poden dir que ells són els bons.
Pel que fa a Espanya, tremole de pensar que Aznar pensava
tornar a la política; es veu que el Rei no és tan mala persona, supose que per alló de que li cau malament Hugo Chávez; Rubalcaba és el més llest del govern... doncs pot ser; que Zapatero viu en el seu món, no està massa desencaminat... El més lamentable de tot és que les intromisions del poder a la justícia no s'investiguen. Pitjor encara, es veuen normals. És com tornar al segle XVIII, abans de la divisió de poders, de la Revolució Francesa, del liberalisme... és com tornar a l'Antic Règim, però, ah! Seguretat nacional (eufemisme de tapar cagades).

Els EUA van matar Jose Couso, però no passa res, no ho investigarem, que si no Bush i Obama s'enfaden i no és pla, i si demanen que ho ocultem, millor que millor.


I la caverna mediàtica es queixa de que les filtracions fan perillar la seguretat mundial, que Assange és un perill quan el perill són els altres, i vinga a buscar-lo i a convertir-lo en el dimoni de torn. Sarah Palin va dir que era un terrorista (crec que el que fa aquest senyor s'allunya de la definició de terrorista de la RAE), un presentador de la FOX vol que l'executen... Però, sorpresa! S'ha entregat per un suposat cas de violació a Suècia, i ara no podran criticar-lo per fugitiu, ni per violador, sino mira com li riuen les gràcies a Sostres o a Sánchez Dragó.

Ara només falta saber si l'extraditaran a Suècia i aquests als EUA, però... i si publiqués documents on els ianquies deixaren els suecs pitjor que Guti la seua imatge després d'estampar-se contra un autobús?

Per cert, que l'euroordre de detenció haja aparegut ara, ha sigut casualitat o no?
Jo crec que no, i vosaltres?

viernes, 3 de diciembre de 2010

Lady Gaga, Sergio Ramos y Villar

Otro viernes por la tarde en casa, otra entrada más, últimamente salgo a dos por semana. Hoy empezamos con la entrevista a Lady Gaga en el Periódico de Catalunya que saldrá el domingo. En ella suelta diversas perlas, como No em vaig despertar un matí i vaig crear Lady Gaga, és el que jo sóc, La fama és que la gent sàpiga qui ets, però a mi m'interessava la idea que si et comportes de certa forma, la gent es preguntarà qui ets o Vullc una exposició de Lady Gaga al Louvre.

Veo la Mona Lisa y al lado una compresa de Lady Gaga y me entran escalofríos. Pero lo mejor que dijo es que Jo em sentia una freak, de petita. Es reien de mi perquè la meva personalitat no encaixava.

Qué gran descubrimiento. Cuanta inteligencia rebosa en el mundo. Eso si, no se da cuenta de que la gente aún se ríe de ella?

Por cierto, que, supuestamente, ha muerto en Facebook y en Twitter porque unos cuantos famosos se han apuntado a eso de la solidaridad para recaudar un millón de dólares contra el SIDA entre sus seguidores. Con lo fácil que es donarlo.

Vamos ahora con otra mente prodigiosa, popularmente conocida como Sergio Ramos. El defensa del Real Madrid (saludemosles con la MANITA bien abierta) y de la Roja igualó el récord de Hierro como jugador más expulsado de la historia del equipo del bigotes (el del Gürtel no, el otro) y el caudillo en el Barça-Madrid después de entrarle por detrás a Messi (por lo civil y lo criminal, no?). Y para rematar la noche, guantazo a Xavi, guantazo a Puyol y au.

Pues semejante personaje ha recibido el premio al Fair Play (juego limpio, para los que no sepan inglés) de la Federación Sevillana de Futbol. A ver, estando acostumbrados a defensas como Pablo Alfaro - Javi Navarro, es comprensible, pero seguro que había alguien que se merezca más el premio. El año que viene no es descartable que propongan a Ahmadineyad al Principe de Asturias de la Concordia y a Kim Jong Il para el Nobel de la Paz.


Y para cerrar, España vuelve a las andadas y, como les pasó a Madrid 2016 y a Madrid 2020, perdió la organización del mundial de futbol. Después de marear a los futbolistas llevándolos a Argentina o México (dos viajes, eh, nada de los deos de una tacada) para jugar partidos amistosos donde hicieron el rídiculo y de otro partido lamentable contra Portugal (que era coorganizador), se vuelven con las manos vacías.

Villar, ese señor indignado de la foto y que suele cagarla, no tuvo mejor idea que decir que era un honor tener a los dos presidentes de España juntos (por dos presidentes de España se entienden a ZP y al de Portugal, imperialismo sin tapujos). Y como es más listo que todos, se permitio el lujo de corregir a Blather nada más empezar a hablar. Y luego se quejan de que si lo ha comprado Putin, que si Abramovich no sé que... Sinceramente, y más allá d emi manía persecutoria con España, darle el mundial a las dos economías más potentes de Europa, al borde de la quiebra y que casi compiten por ver a quien rescatan antes, seria un suicidio. Y la FIFA, señores, no es tan tonta como pensais ni como sois.

miércoles, 1 de diciembre de 2010

Premis EEES - Novembre

Ja estan ací, el mes de desembre i els premis EEES del mes de novembre. Abans de començar, que quede clara que aquesta ENTRADA va ser ESCRITA ABANS DEL BARÇA-MADRID, i que qualsevol referència a alló que envolta un partit sobrevalorat no està relacionada amb el resultat final, sigui el que sigui.

Ara si, comencem!

Premi EEES a l'idiota del mes: a tots aquells que porten dies, setmanes i mesos donant per sac amb el Barça-Madrid, perque senyors pseudoperiodistes, en aquest món hi han coses molt més importants que un partit de futbol.

Premi EEES al crack del mes: a Manolo Preciado, entrenador de l'Sporting de Gijón per deixar les coses clares i dir el que molts no s'han atrevit a dir.

Premi EEES al megacrack del mes: a Wikileaks, pero de carrer.

Premi EEES a la lllibertat d'expressió: a Oleg Kashin, periodista rus apallissat a principis de mes per informar en una de la major farsa democràtica occidental, també coneguda com a Rússia.

Premi EEES "Calli!": a Hillary Clinton per intentar censurar i posar en dubte les filtracions de Wikileaks.

Premi EEES a l'empanat del mes: si Rajoy té el de l'octubre, aquest mes es per a Zapatero, pel Sàhara, per la crisi, per la solvència de l'economia espanyola...
Premi EEES (in)feliç aniversari: aquest mes és doblement feliç -espere-, per a la mort de tito Paco (Camps no, l'altre) i, com no, al meu aniversari.
I fins aquí els premis del novembre, els del desembre tornaran al voltant del dia d'any nou.