Menteixen

Que Canal 9, (alies Telecamps, No-Do, Canal Popular) menteix ho sap tothom menys els milers de valencians que la veuen i es creuen fil per randa un aparell propagandístic digne del mateix Adolf Hitler. I els que ho saben/m, callen o els fan callar.




Però els és igual, als de dins i als de fora. I es riuen de tu, a la teua cara i a casa teua. Si no, que algú m'expliqui com és possible que, en la redifussió dels entrenaments de la Fòrmula 1 aparegui un cartell que diu DIRECTE. Pot ser un error, però que a meitat dels entrenaments continués (evidentment, només vaig veure eixe moment).

Camps menteix, Rita menteix, Canal 9 menteix. Però ací no passa res.

A més, aprofiten el monopoli que els ofereix la censura de Televisió de Catalunya. Fòrmula 1? Talle TV3. Champions League? La talle, que els de La Sexta no la fan. El Canl 33 fa el Girona-Ponferradina? Ui, vaig a tallar-lis el multiplex, i si volen futbol, que es mirin el Vila-Reial B-Alcorcón. Visca la llibertat d'expressió i el respecte a la seua constitució que tant ens volen fer guardar. Visquen o descansen en pau, ves a saber.

Ens roben, però els votem(n) com si res. Caldria mirar-nos a l'espill i veure on estem.

p.d.: la foto és bestial, la cara del tito Paco (òstia, com Franco!) parla per si sola

Laporta segueix fent història

Laporta passarà a la història del Barça per ser el president que va aixecar l'equipa després del desastre de l'època Gaspart, que va guanyar el triplet, dues Champions, el Mundial de Clubs... però també per ser el primer en acabar als tribunals per aprofitar-se del club.

I és que, segons la Due Dilligence -una espècie d'auditoria però amb nom pijo- del seu gran amic i ara més gran enemic a mort Sandro Rossell, durant el mandat de Laporta van haver-hi despeses injustificades en aspectes com:
- la compra de entradas por un total de 890.000€
- gastos en detectives por 2.500.000€
- tarjetas VISA por 315.000€
- jets privados por 362.000€
- restaurantes por 260.000€
- caterings en el palco por 576.000€
- viajes no deportivos por 5.700.000€

Si ho sumes dona més de 10'5 milions d'euros, que, tal i com estan les coses, no està gens malament.

El que em crida l'atenció no és que s'haja aprofitat del club, sino que aquest vaja a emprendre mesures legals contra el Jan. Crec que serà el primer president de futbol que haja de justificar el seu comportament i com s'ha dilapidat aquesta fortuna en tan poc temps, el que hauria de ser un exercici de respecte cap al soci, els aficionats i el club en general que haurien de fer tots els presidents dels clubs. Si arriba a la Generalitat, veig un corrupte en potència que, aixó si, sempre podrà autorrepresentar-se a si mateix per a demostrar que com és innocent no té diners per a pagar-se un advocat.

Encara més collons té Juan Villalonga, eixe "senyor" que va presidir el València dues setmanes i va cobrar 714.285 euros al dia (si, al dia). Sincerament, robar tant, de forma tan descarada, en tan poc temps i sense cap repercussió haurien de ser mèrits suficients per a concedir-li el premi Ig Nobel d'economia. Si Llorente, president actual i probablement de la secció de futbol del Club del Puny Tancat, li hagués demanat explicacions, potser no haurien d'haver venut a Villa, ni a Silva, ni a Raül Albiol...

En fi, ara que els corruptes estan sortint dels parlaments i ajuntaments -excepte al País Valencià, és clar-, sempre els quedaran els equips de futbol. Apareixes com a salvador, t'emportes tot el que pugues i al cap d'uns anys plegues, amb les butxaques molt més plenes i sense repercussions.

Un xollo.

El premi de la vergonya

Suposadament, el Premi Príncep d'Astúries és un reconeixement a una trajectòria brillant, a grans avanços, etc.; però enguany, a l'hora d'entregar el dels Esports, sembla que ha primat més l'aspecte mediàtic i l'apuntar-se al carro de la selecció espanyola de futbol que donar-li el premi a altres esportistes que, per la seua trajectòria, el mereixen més.

Jo li hagués donat a Edurne Pasabán, primera dona en pujar als 14 vuit mils, una gesta que no està a l'abast de tothom i que li ha costat problemes com la congelació de dos dits baixant del K-2 l'any 2004 o el dur descens del Kanchenjunga l'any 2009.

Els meus altres dos candidats són la ciclista francesa Jeannie Longo i l'atleta etíop Haile Gebreselassie. Longo, la millor ciclista de tots els temps, continua en actiu als seus 51 anys, i no precissament deambulant com fan algunes velles glòries de l'esport, sino a un alt nivell, com demostra la seua 4ª posició als Jocs Olímpics de Pequín el 2008 (les seues setenes olimpiades consecutives).

I, per acabar, el gran Gebreselassie, que porta quasi 20 anys en l'elit de l'atletisme. Gran dominador del fons dels 90, medallista en tots els mundials i jocs des del 1993 fins al 2003, és el millor atleta etíop des d'Adebe Bikila. Després de l'explosió del seu successor, Kenenisa Bekele, va refugiar-se a la marató, on té el rècord mundial.

Però com no podia ser d'altra manera en aquest país, aquí manda el furgol, i després de ser la segona selecció de futbol que rep el premi (la primera va ser el Brasil, pentacampiona del món, res comparat amb tooooots els mundials d'Espanya -un-), no hi ha res millor per a celebrar tan inmerescut premi com perdre 4-1 contra l'Argentina de Messi.

Almenys, donaran el premi econòmic a ONGs.

Què generosos.

La fama en 5 pasos

Terry Jones (el hombre de la foto), es uno de esos pastores iluminados de la iglesia estodounidense al que no se le ha ocurrido nada mejor que convertir el 11-S en el dia de la quema del Corán; en un claro ejercicio de respeto a esas libertades que tanto defienden él y sus compatriotas. El hombre ha pasado de ser conocido por sus 50 seguidores a salir en todos los diarios del mundo gracias a la mayor gilipollez que se le ha ocurrido.


Si eres como él y quieres que el mundo entero se ría de ti os conozca a ti y a tus reivindicaciones, puedes secuestrar a un montón de gente (no recomendado) o seguir los 5 pasos de El espectáculo está servido que ahora te proponemos.

Paso 1: elige una ideología radical. Si es religiosa, mejor.

Paso 2: reúne un ejército de fieles (con vecinos, familiares y amigos bastará).

Paso 3: encuentra tu enemigo natural. En el caso de los ianquies, con el islam te bastará; si no eres ianquie y/o eres mínimamente inteligente, te esforzarás y encontrarás algo mejor.

Paso 4: ten una idea lo más estúpida que puesdas. Si has llegado hasta aquí no te costará mucho.

Paso 5: este es el paso más simple, espera a salir en la prensa. Si tu idea es extremadamente estúpida, probablemente de la vuelta al mundo (veanse el tal Jones o Sarkozy).

Maradona la vuelve a liar

Este post no es sobre la lista de Maradona para el Mundial, que deja bastante que desear (sería gracioso que Palermo les diese el Mundial después de darles injustamente la clasificación, en vez de a Lavezzi), sino de lo que ha hecho antes. Cuando el seleccionador argentino iba a la sede de la AFA para dar la lista, ha atropellado a un cámara de televisión.
Bueno, desde su punto de vista, el cámara ha puesto el pie debajo de la rueda del coche. El pobre cámara ha acabado en el hospital, y Maradona se he ido, sin bajarse del coche ni interesarse por él ni nada a dar la lista. Aquí os dejamos el vídeo.



Maradona en estado puro.

La fi del món

http://www.noalcierredewebs.com/


Com series yonkis i el cinetube han tancat com a protesta cntra la llei d'economia sostenible (gran tonteria que l'economia sostenible tanqui webs, no li veig cap sentit), sembla que el món s'haja acabat. A saber què passarà el dia que les tanquin per a sempre.

El increíble caso del niño más tonto del mundo

Ayer vi que un tipo (con mucho tiempo libre y, seguramente, sin exámenes cercanos) había hecho un vídeo captando las escenas de un mismo lugar a lo largo de todo el año. Muy precioso, profundo y "emo" eso de ver como pasan las estaciones a lo largo del tiempo. Yo les invito a una cosa similar, aunque sin tanta moñería post-navideña... vean ni más ni menos comno trascurre el tiempo a lo largo de la vida de el Niño más Tonto del Mundo:



Infancia:




Niñez:




Pubertad:




Adolescencia:




Y sí, por extraño que parezca, no hay más videos de la vida de este niño (murió en el último accidente o algo así o eso espero en lo más profundo de mí ser).

P.D.1: Los más avispados se habrán fijado en que el niño no es el mismo en todos los videos. En efrecto, esta entrada era solo una excusa parea ponervideos de ostias.

P.D.2.: ¿Qué esperaban? Ya dije que la Navidad había aniquilado mi originalidad (demasiados calcetines envueltos en papael de regalo).

P.D.3.: En verdad el niño no murió. Creció y creció hasta ponerse el apellido de Bush, alcanzar la presidencia de nosequé país y dedicarse a invadir nosequé países. Eso sí, la tontería, intacta.

Lamentable

Hoy me he enterado de que a la película Avatar, de la que habló Eugenio el pasado lunes, le falta algo. Y no, no es dinero precisamente...

Sexo, amigos! A la película Avatar le faltan las escenas de sexo!

Estoy seguro de que los que hayan ido a ver la película no cayeron en la cuenta al salir del cine. Y es que claro, tanto efecto especial deslumbra. Pero efectivamente, en Avatar NO HAY ESCENAS SEXUALES. ¡Qué decoroso gesto para el espectador!

Pues no. Sé que ya estaban pensando: "¡¡¡James Cameron, cuán maravilloso y pudoroso!!!".

¡Pudiente es lo que es! ¿Que no ha recaudado suficiente pasta ya? No se preocupen, que cuando salga la película en DVD seguirá ganando más dinero, muuuuucho más dinero.

Sí amigos, ALLÍ ESTARÁN LAS ESCENAS DE SEXO que James Cameron no quiso incluir en la versión cinemtográfica.

En mi vida he visto en el mundo del cine una estrategia tan comercial como la llevada a cabo con esta película. Una promoción llena de secretismos, las especulaciones mediáticas, la campaña promocional (qué curioso que se haya estrenado en Navidad)... y ahora esto. Censurar voluntariamente para luego publicar lo censurado, también voluntariamente, y poder vender de nuevo la película (esta vez en DVD) con un valor añadido, el sexo.

Como me ha parecido algo lamentable, aun sabiendo que hoy es día festivo, no he podido reprimirme y he escrito la entrada. Y es que, francamente, este modus operandi me parece repugnante, un clamoroso insulto al espectador y al mundo del cine.