2010 de la A a la Z - 1

Comença el resum-xorra tan típic d'aquestes dates!

ADN: diari gratuït de més qualitat que alguns de pagament on he començat a fer de periodista. En dues setmanes he aprés més que en 2 anys de carrera. Les cròniques del Llevant no tenen desperdici.

Barça: per fi hem tornat a guanyar la Eurolliga! Una temporada espectacular. I en futbol, lliga, récord de punts, manetes a Madrid, Sevilla i Espanyol... i sense pinta de parar. llàstima de Mourinho.

Cabanyal: un barri increïble que he conegut, primer, preparant l'examen de conduir, i després amb el portes obertes. Una experiència irrepetible. Rita, no el tires! Cabanyal, resisteix!


Donostia: un viatge que va ser l'òstia, turisme gastònòmic del bo. S'hauria de repetir.

Estat d'alarma/excepció: gràcies als controladors, vivim una situació inèdita en democràcia. L'estat d'excepció continua a Euskadi, però eixe no importa. I el d'alarmaés manté pel nostre bé. I Franco porta anys morts.

Franquisme: perseguir un jutge per investigar els crims del passat -la seua feïna- i que a més altres jutges t'ajuden... L'extrema-dreta creix i controla la majoria de televisions, es redueïxen les llibertats... Retrocedim en el temps.

Gandia: quatre nuls com quatre cases gràcies a jutges que no tenen ni idea, però ahí estan. Un dia per a seguir la tradició de fer una competició amb tot de nulsp er temporada.

Haruki Murakami: un geni que he descobert enguany.

Irlanda '07: què bo tornar a veure'ns!

José Mourinho: un humorista de la talla de Tomás Roncero. Un xulopiscines de cap a peus, prepotant com ell sol però que serveix per a riure't d'ell.


Kill Bill: no l'havia vist fins que vaig tenir la mononucleosi. Espectacular, sobretot la 2ª. Hubo muerte, hubo destrucción y obtuve una tremenda satisfacción: La Mamba negra ho diu tot.

Lesions: acabe el 2010 com vaig començar-lo: lesionat. Lumbàlgia a principis d'anys, mononucleosi a meitat i tendinitis i inflamacions al final. Que el 2011 siga millor i el genoll es cure aviat.

Mononucleosis: pues una gran putada, la veritat, però al menys ja no la tornaré a passar. Mesos, dinars i sopars, festes i Donostia d'abstinència etílica, però ja està superat. Per cert, el millor examen d'anglés de tot el curs vaig fer-lo amb mononucleosis i a 40 de febre.