lunes, 31 de enero de 2011

Premis EEES - gener

Aquest mes faré una excepció als meus mals vicis i donaré els premis quan toca, l'últim dia del mes, i no en el següen com faig normalment. És el que passa quan tens coses mñes importants que fer com un reportatge sobre el frau de la power Balance. Aquest mes hi ha de tot, molt Dakar (és el que é que es faça al gener), prous esportistes -per a bé i per a dolent- i algo de Llei Sinde. Al qui no li agrade, que s'aguante o que pose un comentari, que potser s'emporta un premi.

Premi EEES al crack del mes: a tots els dakarians, als que van acabar-lo i als que no, als guanyadors i als últims; però sobretot a Laia Sanz i a tots els pilots anònims que sortien als resums tragant pols, que acabaven de matinada i corrien quasi d'empalme.

Premi EEES al megacrack del mes: com no podia ser de cap altra manera, als tunissians que han acabat amb 23 anys de dictadura i, també, als egipcis que estan intentant imitar-los. Molts haurie(m)n d'haver fet o de fer el mateix.

Premi EEES a l'idiota del mes: al matrimoni Fernando Alonso-Raquel del Rosario, que van arribar a Portugal arrassant en plan Atila i van quedar com el quesón, dos idiotes als que no pots treure ni de vacances.

Premi EEES a la llibertat d'expressió: encara que semple contradictori, al periodista que no va deixar parlar Berlusconi en el seu programa, que després el tio acaba com acaba. Per moltes televisions que controles i molta publicitat que faces, sempre arribarà a més gent que la cagues o et deixen en evidència en un caal alié.

Premi EEES a l'(in) feliç aniversari: tornem a l'Àfrica. El feliç, a la creació del Dakar; i l'infeliç a la mort, ara fa 25 anys, del seu creador, Thierry Sabine en un accident d'helicòpter a la cursa ara fa 25 anys.

Premi EEES a l'empanat del mes: al govern espanyol, que no respon a estímuls com el comunicat d'ETA, i manté el mateix discurs des de fa mesos, i mesos, i mesos.

Premi EEES "au revorie": a Gervasi Deferr, tot un crack que s'ha retirat, i a Àlex de la Iglesia, que ha demostrat ser l'únic directiu d'algo o persona més o menys rellevant d'aquest país capaç de dimitir i no aferrar-se al poder com si fos l'únic que hi ha en el món. Bravo, Àlex.

Premi EEES a la frase del mes: "La base de toda riqueza es el robo", de l'excoordinador d'Esquerra Unida Julio Anguita al programa Salvados (laSexta).

No hay comentarios:

Publicar un comentario