Premi EEES al crack del mes: a tots els dakarians, als que van acabar-lo i als que no, als guanyadors i als últims; però sobretot a Laia Sanz i a tots els pilots anònims que sortien als resums tragant pols, que acabaven de matinada i corrien quasi d'empalme.
Premi EEES al megacrack del mes: com no podia ser de cap altra manera, als tunissians que han acabat amb 23 anys de dictadura i, també, als egipcis que estan intentant imitar-los. Molts haurie(m)n d'haver fet o de fer el mateix.Premi EEES a l'idiota del mes: al matrimoni Fernando Alonso-Raquel del Rosario, que van arribar a Portugal arrassant en plan Atila i van quedar com el quesón, dos idiotes als que no pots treure ni de vacances.
Premi EEES a la llibertat d'expressió: encara que semple contradictori, al periodista que no va deixar parlar Berlusconi en el seu programa, que després el tio acaba com acaba. Per moltes televisions que controles i molta publicitat que faces, sempre arribarà a més gent que la cagues o et deixen en evidència en un caal alié.
Premi EEES a l'(in) feliç aniversari: tornem a l'Àfrica. El feliç, a la creació del Dakar; i l'infeliç a la mort, ara fa 25 anys, del seu creador, Thierry Sabine en un accident d'helicòpter a la cursa ara fa 25 anys.Premi EEES a l'empanat del mes: al govern espanyol, que no respon a estímuls com el comunicat d'ETA, i manté el mateix discurs des de fa mesos, i mesos, i mesos.
Premi EEES "au revorie": a Gervasi Deferr, tot un crack que s'ha retirat, i a Àlex de la Iglesia, que ha demostrat ser l'únic directiu d'algo o persona més o menys rellevant d'aquest país capaç de dimitir i no aferrar-se al poder com si fos l'únic que hi ha en el món. Bravo, Àlex.Premi EEES a la frase del mes: "La base de toda riqueza es el robo", de l'excoordinador d'Esquerra Unida Julio Anguita al programa Salvados (laSexta).


















