El premi de la vergonya

Suposadament, el Premi Príncep d'Astúries és un reconeixement a una trajectòria brillant, a grans avanços, etc.; però enguany, a l'hora d'entregar el dels Esports, sembla que ha primat més l'aspecte mediàtic i l'apuntar-se al carro de la selecció espanyola de futbol que donar-li el premi a altres esportistes que, per la seua trajectòria, el mereixen més.

Jo li hagués donat a Edurne Pasabán, primera dona en pujar als 14 vuit mils, una gesta que no està a l'abast de tothom i que li ha costat problemes com la congelació de dos dits baixant del K-2 l'any 2004 o el dur descens del Kanchenjunga l'any 2009.

Els meus altres dos candidats són la ciclista francesa Jeannie Longo i l'atleta etíop Haile Gebreselassie. Longo, la millor ciclista de tots els temps, continua en actiu als seus 51 anys, i no precissament deambulant com fan algunes velles glòries de l'esport, sino a un alt nivell, com demostra la seua 4ª posició als Jocs Olímpics de Pequín el 2008 (les seues setenes olimpiades consecutives).

I, per acabar, el gran Gebreselassie, que porta quasi 20 anys en l'elit de l'atletisme. Gran dominador del fons dels 90, medallista en tots els mundials i jocs des del 1993 fins al 2003, és el millor atleta etíop des d'Adebe Bikila. Després de l'explosió del seu successor, Kenenisa Bekele, va refugiar-se a la marató, on té el rècord mundial.

Però com no podia ser d'altra manera en aquest país, aquí manda el furgol, i després de ser la segona selecció de futbol que rep el premi (la primera va ser el Brasil, pentacampiona del món, res comparat amb tooooots els mundials d'Espanya -un-), no hi ha res millor per a celebrar tan inmerescut premi com perdre 4-1 contra l'Argentina de Messi.

Almenys, donaran el premi econòmic a ONGs.

Què generosos.